FABRICANTS DE MENTIDES

 

 Artículo de Sergi Sol i Bros en “L´Eco de Sitges, del  8-4-06

 

Por su significación he decidido incorporar el artículo que sigue a este sitio web. Constituye un reflejo inmediato de las reacciones totalitarias de algunos nacionalistas catalanes cuando se les roza alguna zona sensible. Añado al final un diccionario “ad hoc” y la respuesta de la agrupación de Ciudadanos de Cataluña de Sitges (L. B.-B., 24-4-06)

 

No sé pas com devia anar. Però vaig llegir que aquesta colla d'ultra­espanyolistes de Ciutadans de Catalunya, encapçalats pel Boadella i un seguici de bufons, havien de fer un acte a l'edifici Miramar, el mateix on vaig cursar 4rt d'EGB quan van fer les obres d'ampliació de l'escola Esteve Barrachina. El mateix edifici que, misteris insonda­bles, la Diputació de Barcelona es va negar a cedir tossudament, durant anys, a Sitges. Allí, aquesta mateixa setmana, m'imagino que hi han per­petrat el seu acte, escenificant un imaginari segons el qual el castellà és un idioma perseguit a Catalunya. Aquesta ignomínia la propaguen des d'Espanya els sectors més reaccio­naris de la societat, sempre amatents a fomentar qualsevol brot d'antica­talanisme que, com és sabut, és un discurs que obté àmplies simpaties i connivències a Espanya. Però aquesta colla que van venir a escam­par mentides i sembrar la llavor de la discòrdia al Miramar no procedei­xen de sectors d'extrema dreta. De fet, això sí, tots són fills de bona família, de tronc acabalat. Però el seu origen són cercles criats a l'em­para d'un discurs progressista i obrerista. Precisament això és el que posava de manifest el treball del periodista Eduard Voltas en el llibre "La guerra de la llengua", un assaig. que deixava al descobert quins sec­tors polítics donaven cobertura a aquest discurs que pretén tergiversar la història i que ara aspira a fer pas­sar els botxins per víctimes i a l'in­revès.

 

E1 vaixell insígnia d'aquests fabri­cants de mentides és la defensa del bilingüisme a la societat catalana i la denúncia de la persecució del cas­tellà. Quan alguna persona amb un esquitx de sentit comú escolta aquestes infàmies el mínim que pot sentir és ràbia. Perquè, és clar, quan és constatable el retrocés sostingut de l'ús de la llengua catalana; quan és conegut que ciutats com Alacant eren completament catalanoparlants als anys trenta del segle XX i que ara el català hi és una llengua resi­dual; la irrupció de personatges que tenen com a bandera atacar l'ús i normalització de la llengua catalana fa pensar que la reacció lògica de les persones honrades, si tinguessin una mica de mala llet, seria tenir la temptació de cosir-los a garrotades. Prou com perquè s'ho tornessin a pensar, vull dir com el nen entrema­liat que arriba un punt en que les seves malifetes són intolerables i amenacen en causar mal a algú. Bé, aleshores una bona i sorollosa bufe­tada és gairebé com fer-li un favor. I si bé dic això amb prevenció, l'ús de la força cap a un infant normalment és evitable -però qui no ha rebut mai un calbot a temps!?- amb uns ganà­pies que fomenten l'odi i atien el foc contra qualsevol símptoma de recuperació nacional és, mal em pesi dir‑ ho, una opció altament recomanable.

 

Almenys que sàpiguen que els seus deliris, la prepotència amb que s'expressen i el soroll mediàtic que provoquen, poden tenir un cost. Però no pas físic, per una bufetada ningú no tem per la seva integritat, però sí com una reprovació pública i contundent a la seva voluntat malal­tissa d' aplicar l'eutanàsia a la llen­gua malalta impedint-ne un futur de recuperació i esplendor com a llen­gua vehicular dels catalans.

L'única actitud vàlida cap a aquests vil-lingüistes és el més gran dels menyspreus. No hi ha toleràn­cia possible contra aquells que pre­gonen la desaparició del català o la seva marginació al reducte folklòric que hagués dit l'homenot Joan Fuster.

 

BREVE DICCIONARIO "AD HOC"

 

Colla: Cuadrilla

Llavor: semilla

Acabalat: acaudalado

Botxins: verdugos

Vaixell: barco

Esquitx: salpicadura

Entremaliat: travieso

Sorollosa: ruidosa

Calbot: cachete

Ganapies: grandullones

Atíen: atizan

Soroll: ruido

Malaltissa: enfermiza

Menyspreus: Menosprecios

 

 

ESTRANYS EXEMPLARS DE LA FAUNA CATALANA

(A continuación de ésta sigue la respuesta en castellano)

 

Comunicat de l’Agrupació Ciutadans de Sitges en resposta a l’article del senyor Sergi Sol i Bros “Fabricants de mentides”, publicat a l’Eco de Sitges del 8 d’abril de 2006. 

Publicado en el "ECO" del 28-4-06 con la curiosa supresión del término actituds "feixistes"

 

Darrerament estan sortint al paisatge polític català determinats exemplars exòtics que criden l’atenció, perquè no s’ajusten al seny i a l’amabilitat predominants al poble de Catalunya. Són una mena de depredadors de “Ciutadans de Catalunya” que emergen  periòdicament del fons de la penombra, manifestant reaccions fòbiques  envers la llibertat, braolant agressives amenaces i barbotejant tòpics precuinats  dins del fang d’ancestrals ressentiments.

 

El senyor Sol, juntament amb l’Oriol Majó, estan nodrint la fauna exòtica de catalans fanàtics, agressius i reaccionaris que agredeixen a tots aquells que intentem infondre aires no nacionalistes  a l’ambient asfixiant de la política  a Catalunya. Sembla que la llibertat i el pluralisme els estimulen alguna glàndula defensiva dirigida a mantenir l’ambient cultural fosc i putrefacte al que estan habituats.

 

El senyor Sol i Bros ens acusa “d’atacar l’ús i la normalització de la llengua catalana” quan estem defensant el bilingüisme, ens acusa de “fomentar l’odi i atiar el foc contra qualsevol símptoma de recuperació nacional” quan estem defensant la Constitució i l’autonomia de Catalunya, i justifica la “temptació de cosir-nos a garrotades” que puguin tenir “les persones honrades”, al mateix temps que afirma  que “no hi ha tolerància possible contra aquells que pregonen la desaparició del català o la seva marginació”.

¿Desaparició del català?, ¿marginació d’una de les nostres dues llengües?, ¿cosir-nos a garrotades?... ¿Què pren aquest senyor abans de  situar-se davant l’ordinador per escriure aquestes  mentides i amenaces?

 

Fora bo que el senyor Sol pogués superar aquesta rebava que emana de les seves actituds feixistes i s’incorporés als nivells de dignitat i tolerància propis del poble de Catalunya. Amb aquesta finalitat, l’informem que el nostre manifest diu que Ciutadans de Catalunya “defensarà el bilingüisme a l’Administració, als mitjans de comunicació públics, a l’ensenyament i a totes les institucions públiques catalanes. Pel fet que la majoria dels catalans tenim dues llengües que, per cert, totes dues són oficials, Ciutadans de Catalunya “promourà una reforma educativa perquè tant el català com el castellà siguin llengües vehiculars i perquè la primera educació s’ofereixi en la llengua que decideixin els pares”. Exigirà, tanmateix, “el tancament immediat de les Oficines de Garanties Lingüístiques   i s’oposarà a qualsevol mena de discriminació per motius de llengua”. Aquests són principis constitucionals i democràtics, senyor Sol i Bros.

 

PEQUEÑO DICCIONARIO "AD HOC"

 

Darrerament: ultimamente

Criden: Llaman

Mena: especie

Envers: hacia

Braolant: bramando

Barbotejant: Mascullar

Nodrint: Nutriendo

Fosc: oscuro

Garrotades: Garrotazos

 

 

RAROS EJEMPLARES DE LA FAUNA CATALANA

 

Comunicado de la Agrupación de Ciudadanos de Sitges en respuesta al artículo del señor Sergi Sol i Bros “Fabricants de Mentides”, publicado en “El Eco de Sitges” del 8 de abril del 2006.

Publicado en el "ECO" del 28-4-06 con la curiosa supresión del término actituds "feixistes"

 

 

Ultimamente están apareciendo en el paisaje político catalán algunos ejemplares exóticos que llaman la atención, porque no se ajustan  a la sensatez y amabilidad predominantes en el pueblo de Cataluña. Son una especie de depredadores de “Ciudadanos de Cataluña” que emergen periódicamente del fondo de zonas de penumbra, manifestando reacciones fóbicas hacia la libertad, berreando agresivas amenazas y farfullando manidos tópicos precocinados en el lodo de ancestrales resentimientos.

El señor Sol, junto con Orio Malló y Pepe Rubianes, van nutriendo la fauna exótica de catalanes y “charnegos” fanáticos,  agresivos y reaccionarios que agreden a todos aquellos que intentamos infundir aires no nacionalistas al ambiente asfixiante de Cataluña. Parece que la libertad y el pluralismo les estimulan alguna glándula defensiva dirigida a mantener el ambiente cultural oscuro y putrefacto al que están habituados y del que se nutren.

El señor Sol i Bros nos acusa de “atacar el uso y la normalización de la lengua catalana” cuando defendemos el bilingüismo, nos acusa de “fomentar el odio y atizar el fuego contra cualquier síntoma de recuperación nacional” cuando defendemos la Constitución y la autonomía de Cataluña, y justifica la “tentación de cosernos a garrotazos” que puedan tener “las personas honradas”, al mismo tiempo que afirma que “no hay tolerancia posible contra aquellos que pregonan la desaparición del catalán o su marginación”.

¿Desaparición del catalàn?, ¿marginación de una de  nuestras dos lengüas?, ¿cosernos a garrotazos?... ¿Què se chuta este señor antes de  ponerse ante el ordenador a escribir estas  mentiras y amenazas?

 

Sería deseable que el señor Sol fuera capaz de superar esa rebaba que emana de sus actitudes fascistoides y se incorporara a los niveles de dignidad y tolerancia propios del pueblo de Cataluña. A tal fin, le informamos que nuestro manifiesto afirma que Ciudadanos de Cataluña  “defenderá el bilingüismo en la Administración, en los medios de comunicación públicos, en la enseñanza y en todas las instituciones públicas catalanas. Dado que en Cataluña hay dos lenguas oficiales, promoverá una reforma educativa para que tanto el catalán como el castellano sean lenguas vehiculares y para que la primera educación se ofrezca en la lengua que decidan los padres. Exigirá el cierre inmediato de las Oficinas de Garantías Lingüísticas y se opondrá a cualquier tipo de discriminación por motivos de lengua”.

Esos son principios democráticos y constitucionales, señor Sol i Bros.