Els tres partits
aposten per declarar el català requisit
obligatori a la funció
pública, inclosa la de justícia.
Noticia en el "Diari Avui" del 30 de septiembre de 2001
Con un breve comentario
Luis Bouza-Brey
Els socialistes,
ERC i Iniciativa-Verds han consensuat
una aposta per reformar la Constitució i l'Estatut, segons consta en el document de treball elaborat a partir de les propostes
de les tres formacions i al qual
ha tingut accés l'AVUI. Els partits
d'esquerres tenen la intenció de presentar el text en
la seva versió definitiva a
la comissió de l'autogovern
amb un plantejament conjunt per primera vegada en aquesta
matèria.
El document de treball, de 55 folis, ha estat redactat per Joan Ridao (ERC) a petició dels altres negociadors,
el socialista i president de Ciutadans
pel Canvi, Josep Maria Vallès, i el president del grup parlamentari d'Iniciativa-Verds,
Rafael Ribó. L'aposta de les tres formacions
parteix de la base d'incrementar
les competències de la Generalitat fins a convertir-la en administració
única, al costat dels Ajuntaments, i d'aconseguir el reconeixement del caràcter
plurinacional de l'Estat.
La Transició
política
El document fa una dura crítica a l'evolució
del model autonòmic sorgit de la Transició, un fet que té significació política tenint en compte l'etapa de govern socialista a
Madrid entre els anys 1982
i 1996. El text assenyala d'entrada que la Constitució va
ser el resultat d'una
"negociació política desigual" entre franquistes que controlaven els ressorts institucionals
i demòcrates que havien estat en la clandestinitat fins llavors.
Segons el text,
el pas del temps ha demostrat que el títol vuitè de la Constitució no només no ha donat satisfacció a les aspiracions de
les nacionalitats històriques,
sinó que ha desembocat en
una progressiva homogeneïtzació
autonòmica, "amb una
lectura restrictiva de les competències assumides per la Generalitat". Els
tres partits admeten que l'Estatut del 1979 va ser un punt
de trobada important entre
un sector de la ciutadania, que dipositava
en ell les màximes aspiracions d'autogovern, i un altre que l'entenia com el punt de partida utilitari per avançar en la construcció nacional. Però, alhora, denuncien que amb el pas dels anys
la situació és d'estancament perquè l'Estat "ha renunciat al compliment del pacte estatutari
en els termes que fou acordat i posteriorment refrendat pels catalans i catalanes". "La voluntat
política que va posar en marxa l'Estatut
ha quedat greument afectada
durant aquests vint anys que han transcorregut des de la seva promulgació", afegeixen.
El document posa l'accent en el fet que el govern central hauria trencat el pacte de forma unilateral, i que aquesta decisió afecta negativament tant el consens intern de Catalunya com el d'aquesta amb l'Estat, perquè
el model inicial només
funciona "des de la lleialtat mútua". Una condició que, segons els tres partits, passava per respectar el
caràcter bilateral entre Catalunya i l'Estat que implicava el mateix Estatut.
Per solucionar aquesta situació i encetar una etapa que doni
resposta a les necessitats ciutadanes del segle XXI, el document proposa modificar el títol tercer i vuitè de la Constitució, amb la finalitat d'ampliar les competències exclusives de la
Generalitat i de convertir el Senat en una cambra territorial amb presència reforçada de les nacionalitats històriques. Paral·lelament, els tres partits defensen suprimir l'article 145.2 de la Carta Magna per facilitar els convenis entre autonomies.
L'aposta per ampliar les competències
catalanes s'hauria de complementar, segons el document, amb l'aplicació de l'article 150.2 de la Constitució,
que permet traspassar competències de titularitat
estatal. Fins ara aquest supòsit només s'ha
posat en funcionament per
transferir a la Generalitat el control del Trànsit,
que correspon a l'Estat.
A més, les tres formacions proposen reformar el títol primer
de l'Estatut, a banda de l'article
27, per dotar la Generalitat de capacitat per
participar en tractats internacionals.
El text defensa la supressió
del ministeri de Cultura, amb
l'argument que aquesta matèria és competència
exclusiva de les autonomies, així
com decretar l'obligatorietat
del coneixement del català
per a tota la funció pública, inclosa
la destinada a la Justícia.
Altres propostes són la presència catalana al Consell de Ministres de la UE en les matèries
competència de la Generalitat, i la delimitació de Catalunya com a circumscripció europea, passant
per l'elaboració d'un
sistema electoral català mixt,
similar a l'alemany, i l'allargament
de les legislatures a 5 anys
(actualment són de quatre).
El document també preveu
limitar el nombre de mandats consecutius
del president de la Generalitat, tot
i que no en fixa el nombre, i intentar que les institucions catalanes puguin
convocar referèndums, encara que el text no fa referència a una
consulta d'autodeterminació.
breve comentario
Luis Bouza-Brey
Este es un breve comentario hecho en caliente
y, por tanto, con irritación, ante lo que se ve como una confirmación del rumbo
equivocado del PSC. Si creen que dejando la hegemonía al nacionalismo
autodenominado de izquierda van a ganar las elecciones, están absolutamente
equivocados. A estas alturas no se puede dejar la elaboración de una
alternativa en manos de independentistas que interpretan la transición desde la
frustración de sus objetivos, ni buscar la victoria frente a CIU en un pacto
que va a conducir a un radicalismo inestable e insensato. Van a perder por
intentar ganar de esta manera, por renunciar a la identidad propia, si es que
alguna vez la hubo. Todo lo que sea favorecer el privilegio político o económico
no tiene nada de socialista.
En cuanto este proyecto se haga público les
pronostico una importante bajada en intención de voto y un seguro cabreo de un
amplio sector de la opinión pública catalana. El PSC subirá en intención de
voto en Sant Cugat y Vic, y
en intención de abstención en el resto de Cataluña. Le están regalando la
victoria a Mas, no a Durán. ¡Qué paradoja! No se sabe a dónde nos puede
conducir tamaña torpeza, pero seguro que a nada bueno.